Deep Fake i els canvis en els hàbits de consum informatiu
En els últims temps la forma en la que rebem, però també en la que percebem, la informació ha donat un gir de 360°. Amb la immediatesa de les notícies a través d’Internet i les xarxes socials arriba també la dificultat de diferenciar la informació veraç d’aquella que no ho és. Avui, analitzem l’aparició de les fake news i com la irrupció d’aquestes ha canviat el comportament dels usuaris i ha augmentat la seva desconfiança en els mitjans.
De les fake news al deepfake
Avui dia és conegut per tots el terme Fake News, un concepte viral que fa referència a aquelles notícies falses que es creen amb la intenció de potenciar una opinió i trobar un públic que li doni suport, fins a tal punt que poden aconseguir generar una creença massiva entorn a ella.
Un dels primers casos que va impactar a nivell global va ser l’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook, en el qual es va donar una difusió a notícies falses i enganyoses que va desembocar en la manipulació de l’opinió de milions de persones. Entre ells destaquen el suport massiu a la campanya de Trump, aconseguir el suport necessari per aconseguir el “sí” al Brexit o polaritzar d’una manera exasperada les opinions sobre el procés de Catalunya.
Des de 2017 aquest tipus de contingut fraudulent migra a l’audiovisual i sorgeixen els deepfake, vídeos en els quals es manipulen els rostres dels seus protagonistes per posar la cara d’una altra persona d’una manera molt realista i fer creure que és una celebritat la protagonista de l’acció.
Un dels deepfake més popular es va fer públic quan, l’any passat, uns investigadors de la Universitat de Washington van publicar un vídeo en Youtube en el qual apareixia l’expresident Barack Obama – o més aviat dit, un muntatge simulant a Obama– parlant a la càmera en primer pla. Pots detectar l’engany?, sembla impossible, veritat?
El vídeo va ser creat a partir de milers d’imatges fixes de la seva cara i un àudio d’Obama de diversos vídeos antics que es van mostrant a l’esquerra de la pantalla. L’objectiu era aprendre a sincronitzar els moviments i d’aquesta manera poder arribar a crear un vídeo pràcticament perfecte que només tenia una única errada: és fals.
Des de la seva creació el deepfake creix ràpidament i cada vegada és més fàcil de fer perquè són menys les imatges que necessita per poder produir un vídeo que sembli real. A més, i gràcies a l’ús de la intel·ligència artificial, s’està aconseguint que la sincronització entre àudio i vídeo sigui gairebé perfecta, donant peu al fet que puguem veure deepfakes, ja no sols en vídeo On Demand, sinó també en streamings en directe. Tanmateix, encara que això pot suposar un avanç brutal pel que fa a capacitats de comunicació, és una arma de doble tall molt perillosa perquè fa gairebé impossible la diferenciació entre vídeos reals i falsos.
Dins del món del deepfake, a més, se li suma una altra recent aportació de la intel·ligència artificial: el vishing, o el que és el mateix, com des d’una petita mostra de la veu d’una persona es pot reproduir una conversa sencera suplantant molt fàcilment la seva identitat. Sabries identificar si qui et crida és la teva mare o si ho fa un bot amb la seva mateixa veu? Una altra simulació d’una persona real gairebé impossible de detectar.
En l’actualitat, i a diferència del que es podria pensar, la majoria de vídeos deepfake s’estan utilitzant en la indústria pornogràfica, fins al 96% segons l’empresa de seguretat Deeptrace. En aquests deepfake se substitueix la cara de les actrius reals per celebrities, la majoria d’elles actrius i cantants britàniques i nord-americanes. Encara que el seu ús per finalitats polítiques pot ser una gran amenaça, no hem d’oblidar el que els deepfakes suposen per a la suplantació d’identitat al porno, indústria que ha fet que en els últims nou mesos l’existència del deepfake a Internet s’hagi duplicat
Canvis en l’entorn i el comportament: augment de la immediatesa en detriment de la veracitat
Tots som conscients del creixement de les xarxes socials i de l’activitat dels usuaris a elles, però no som tan conscients dels canvis a la manera de comunicar que això ha comportat. Són diversos els factors que entren en joc i el resultat de tot això és un canvi substancial al consum de la informació.
El primer factor que ens va interessar de les xarxes socials va ser la immediatesa en el consum de notícies. Pràcticament tots els mitjans de comunicació tenen presència a les xarxes socials per poder difondre amb rapidesa la informació, per la qual cosa avui dia és impensable haver d’esperar o haver de buscar en diferents fonts per poder accedir a una notícia concreta. Normalment, el gran públic es dona per satisfet amb el feedback que rep en un primer moment i construeix la seva opinió arrel d’aquesta informació.
Semblava, doncs, que aquest canvi de paradigma suposava una millora substancial en la comunicació, ja que, a més de poder accedir a la informació de manera tradicional (mitjans offline), apareixia l’opció d’accedir a canals adaptats al digital, i fins i tot, a noves publicacions natives de l’entorn digital que ens facilitaven informació amb molta més eficiència. No obstant això, no tot són avantatges ja que, desgraciadament, la immediatesa es contraposa a la veracitat en molts dels casos. Tant és així que des del punt de vista d’un usuari és molt difícil assegurar que una font és totalment veraç, fins i tot quan es tracta d’un receptor escèptic.
Les fake news augmenten, però la desconfiança també
Aquesta crisi de confiança repercuteix directament sobre les pautes de comportament dels usuaris. Si tenim en compte les conclusions del Digital News Report (DNR) 2019 –l’estudi global sobre el consum de mitjans coordinat per la Universitat d’Oxford a 38 països- a Espanya, veiem una clara tendència: la pèrdua de confiança en els mitjans. Això es converteix en el factor més rellevant per als usuaris, de manera que només un 42% d’ells confien en les notícies que es publiquen, mentre que hi ha un 32% d’escèptics.
Font: Digital News Report 2019
El principal tema que ha fet caure notablement la credibilitat en els mitjans, passant d’un 51% el 2017 a un 42% actual, ha estat la crispació política. Aquesta caiguda no sols afecta als suports més tradicionals, sinó també a les xarxes i els cercadors. Aquesta tendència es reflecteix en una dada molt clara: el 68% dels internautes espanyols es considera preocupat per la qualitat dels continguts i creu que existeix una gran dificultat per saber si els continguts són reals o falsos.
Seguint amb l’anàlisi del DNR observem que més de la meitat d’usuaris, concretament el 56%, va contrastar una mateixa informació en diverses fonts o no va compartir entre els seus coneguts aquelles informacions poc fiables. Així mateix, tres de cada deu usuaris han deixat de seguir algun mitjà que els semblava dubtós, i una proporció similar va deixar de parar atenció al que compartia una persona poc fiable. No és d’estranyar doncs que fins a un 20% hagi començat a informar-se, únicament, a través de fonts que considera molt creïbles.
Fuente: Digital News Report 2019
Aquesta pèrdua de confiança ha fet que fins al 85% dels enquestats adoptés al 2018 alguna mesura preventiva per a pal·liar la desinformació i la manipulació informativa. No obstant això, encara hi ha molt per fer, segons el I Estudio sobre el impacto de las Fake news en España fins al 86% dels espanyols es creu les Fake News, però aquesta no és l’única dada destacable: encara que el 60% dels espanyols creu saber diferenciar les fake news, només el 14% és realment capaç de fer-ho.
.
Font: Digital News Report 2019
Les dades extretes d’aquests estudis no fan més que confirmar la pèrdua de fiabilitat en els mitjans, en els quals cada vegada és més difícil diferenciar entre la veritat, la pseudoveritat i la mentida. Els internautes són conscients d’això, i per això, han deixat de creure tot allò que se’ls transmet com a veritat. Com a usuaris en aquest univers informatiu hem d’esforçar-nos, cada dia més, a contrastar la informació en diversos mitjans i no tenir tanta pressa a voler arribar a conclusions precises en temps rècord ja que ara, més que mai, és necessari analitzar, contrastar i desconfiar de la informació abans de prendre-la com a certa.
Vols saber més sobre les tendències digitals del 2019? Dóna-li un cop d’ull a la nostra análisi a l’Estudi Anual de Xarxes Socials de IAB Spain per conèixer una mica més de prop la situació actual d’aquestes plataformes digitals a Espanya.